L'ornitorinc es un mamífer semiaquatic verinós de Australia. Es un dels pocs mamífers verinosos, els mascles tenen una pua a les potes de darrere que son les que lliberen el verí, que es capaç de produir un dolor intens als humans.
L'ornitorinc medeix de 30 a 45 cm, y pot arribar a pesar 4 Kg. Es manté la major part del temps nedant en els rius i llacs d'aigua dolça, també s'amag en tunels que fa el mateix, en aquest túnels construeixen els seus nius, semblants als d'alguns ocells on ponen els seus ous.
És més actiu durant la nit, a les hores abans de l'alba i després de vespre quan normalment surt a menjar, encara que també se'l veu durant les hores del dia descansant a les ribes dels rius i rierols on viu.
És l'unic mamifer que posa ous. L'ornitorinc té: bec d'ànec, cua de castor i potes de llúdria; una de les moltes peculiaritats de l'ornitorinc és que té un pic en forma de paleta, similar al pic dels ànecs. En diferència a aquestes aus, el pic de l'ornitorinc està cobert per pell molt desenvolupada al sentit del tacte. Quan neda manté els ulls tancats, i llavors el pic es el seu principal òrgan censor.
L'alimentacio de l'ornitorrinc consisteix de plantes que creixen en el fons de l'aigua, cucs, capgrossos, gambetes, i altres invertebrats que aconsegueixi atrapar. Segons va atrapant la presa la manté en les galtes. Després, quan torna a la superfície, la mastega i se la menja. Són de gana voraç i en una nit poden ingerir l'equivalent al seu propi pes.